diumenge, 3 de desembre de 2006

Un any després

Desembre de 2006

Aquest retrat forma part d'una serie que li he estat fent avui mateix. Feia quasi un any de la darrera sessió, un d'aquells us el vaig presentar sota el títol de Genís juga.
El temps no deixa de fluir...

9 comentaris:

LE MOSQUITO ha dit...

"El tiempo no deja de fluír"
Espero que Genís no deje de jugar. Nunca.
Una maravilla.

maite ha dit...

los niños...mis niños, su mirada siempre me anima. Un beso.

nancicomansi ha dit...

Guapiiiiiisim el teu fill!!! amb aquestes pestanyetes y la cara plena de pigues ( tinc molte "manía" amb les pigues, m´encanten, a les cares dels meus dibuixos n´hi poso sempre...)
Ferás com aquell fotògraf català, em sembla, que retratar durant anys a una serie de gent?
Una abraçada!!

nancicomansi ha dit...

¡Ah! el teu fill sembla un nen "Rockwell"...

toni.b ha dit...

Benvinguda Nanci!

El Genís no és el meu fill, és el meu nebot. Però coincideixo amb tu: el trobo guapissim ;-)

Per cert qué és un nen Rockwell?

Una abraçada.

nancicomansi ha dit...

Saps aquell pintor anomenat aixís, Norman Rockwell? feia retrats costumbristes de lÁmèrica dels 30´s, 40¨s, etc, i es plena de nens semblants al teu nebot ( perdona , ho sento, no sé per qué he pensat que era el teu fill...)

toni.b ha dit...

Doncs no en sabia res de Norman Rockwell... Faré una excursió pel Google, per veure que puc trobar. Ja et diré.

Salutacions.

Estrellita Antigua ha dit...

Lindo niño, se rie con la mirada. Lo que dices es muy cierto, el tiempo no deja de fluir, pero solo en una direccion.

Legabal ha dit...

Otro gran retrato. La mirada sencilla de la ilusión y la picardía.^.