Ja fa mes i mig que varem trepitjar aquest jardí d'alguna manera intemporal, va ser a principis de febrer, un migdia de diumenge, ens vam adonar que on havia hagut un edifici de principis del segle XX d'unes tres plantes, i que havia estat okupat durant els darrers anys, ja no hi quedava res dempeus, tan sols runa i una excavadora i una grua. Malgrat tot ens vam enfilar a l'obra i just aleshores vam descobrir que allí al fons, i mig amagat encara quedava un espai que ens remetia a un passat encara present. I era un passat que ens parlava de bellesa, i del xiuxiueig que fan les fulles dels arbres quan el vent les mou, i de l'efecte dels rajos del sol passant entre les branques amarant-nos de calidesa... Vam ser-hi allí una estona fruint de la nostra sort.
El Jardí Ocult es troba a l'avinguda de General Mitre, a la voravia del costat del carrer Septimània. Potser a hores d'ara l'hagin destruït ja, tanmateix en el nostre record -i en aquestes fotos- perdura.
I no, no he deixat el blanc i negre, ni el penso deixar mai. Em trobo ara experimentant com mai amb el color, però el blanc i negre és l'essència de la fotografia, i cal no oblidar les coses que son essencials.
Gràcies a tots per seguir aquest quadern que és Subjectes.
8 comentaris:
Muy lindo, y algo mágico, Toni, como el cariño que nos tenemos. E.
Ara que m'hi fixo toni... Has deixat per sempre el blanc i negre?
vull anar-hi!!!
Sería agradable poder visitar ese rincón... ¿dónde está?
Précios amic meu.
Tens raó és bonic i màgic...
Ja fa mes i mig que varem trepitjar aquest jardí d'alguna manera intemporal, va ser a principis de febrer, un migdia de diumenge, ens vam adonar que on havia hagut un edifici de principis del segle XX d'unes tres plantes, i que havia estat okupat durant els darrers anys, ja no hi quedava res dempeus, tan sols runa i una excavadora i una grua. Malgrat tot ens vam enfilar a l'obra i just aleshores vam descobrir que allí al fons, i mig amagat encara quedava un espai que ens remetia a un passat encara present. I era un passat que ens parlava de bellesa, i del xiuxiueig que fan les fulles dels arbres quan el vent les mou, i de l'efecte dels rajos del sol passant entre les branques amarant-nos de calidesa... Vam ser-hi allí una estona fruint de la nostra sort.
El Jardí Ocult es troba a l'avinguda de General Mitre, a la voravia del costat del carrer Septimània. Potser a hores d'ara l'hagin destruït ja, tanmateix en el nostre record -i en aquestes fotos- perdura.
I no, no he deixat el blanc i negre, ni el penso deixar mai. Em trobo ara experimentant com mai amb el color, però el blanc i negre és l'essència de la fotografia, i cal no oblidar les coses que son essencials.
Gràcies a tots per seguir aquest quadern que és Subjectes.
Paso cada mañana por delante de este lugar,no habría imaginado nunca lo que escondía detras. Ahora pasaré de una manera diferente.
Un saludo Toni
Isabel M.
Molt bella fotografia. Càlida i nostàlgica. Recorda un de tants racons d'un romàntic jardí.
Entre aquests centelleigs de llum solar es distingeix l'ombra de les seves antics "moradores".
Llàstima que E. estigui tan buit...
Joan Font
Publica un comentari a l'entrada