Voyeurisme (1)

Octubre de 2005

Las babas del diablo

Carrer Tallers, Barcelona - Gener de 2007

De la Serie Instantànies (III)
Fotos realitzades amb una compacta Fuji F31

Entre las muchas maneras de combatir la nada, una de las mejores es sacar fotografías, actividad que debería enseñarse tempranamente a los niños pues exige disciplina, educación estética, buen ojo y dedos seguros.

Las babas del diablo (1959)
Julio Cortázar

Ahir a la nit em trobava llegint el conte de Julio Cortázar. Havia arribat a ell a través de BlowUp, i el perquè de tot això és una història una mica llarga d’explicar. La qüestió es que em vaig quedar capturat per la història i per el flux de les paraules de Cortàzar. Em vaig trobar amb la frase que acabo de citar-vos –i alguna més d’impagable sentit- i vaig voler que quasi mai s’acabés aquell conte curt... Més tard –ja de matinada- vaig ensopegar amb un text que comentava el conte i que explicava que aquest transcorria en dos escenaris –un exterior i un d’interior- l’exterior era l’Ille de Saint Louis de Paris, el final del Quai de Bourbon. Seguint la meva investigació –que no us detallo més- vaig arribar a la conclusió de que jo havia fotografiat l’escenari de Cortázar! Sí, la placeta on es trobava la dona prima i esvelta... i el nano adolescent, jo l’havia fotografiat, era el vèrtex de l’illa i jo l'enquadrava des d’un pont proper, sense saber que any i mig després llegiria el conte i reconeixeria el lloc a través de la meva fotografia.

El text de Cortazar seguia així:

Después seguí por el Quai de Bourbon hasta llegar a la punta de la isla, donde la íntima placita (íntima por pequeña y no por recatada, pues da todo el pecho al río y al cielo) me gusta y me regusta. No había más que una pareja y, claro, palomas; quizá alguna de las que ahora pasan por lo que estoy viendo. De un salto me instalé en el parapeto y me dejé envolver y atar por el sol, dándole la cara, las orejas, las dos manos (guardé los guantes en el bolsillo). No tenía ganas de sacar fotos, y encendí un cigarrillo por hacer algo; creo que en el momento en que acercaba el fósforo al tabaco vi por primera vez al muchachito.
Lo que había tomado por una pareja se parecía mucho más a un chico con su madre, aunque al mismo tiempo me daba cuenta de que no era un chico con su madre, de que era una pareja en el sentido que damos siempre a las parejas cuando las vemos apoyadas en los parapetos o abrazadas en los bancos de las plazas. Como no tenía nada que hacer me sobraba tiempo para preguntarme por qué el muchachito estaba tan nervioso, tan como un potrillo o una liebre, metiendo las manos en los bolsillos, sacando en seguida una y después la otra, pasándose los dedos por el pelo, cambiando de postura, y sobre todo por qué tenía miedo, pues eso se lo adivinaba en cada gesto, un miedo sofocado por la vergüenza, un impulso de echarse atrás que se advertía como si su cuerpo estuviera al borde de la huida, conteniéndose en un último y lastimoso decoro...

Si voleu conèixer tota la història, o perquè Las babas del diablo, o què te a veure amb tot això la fotografia, tindreu que llegir el conte sencer.

Pòrtic

Barcelona - Gener de 2007

im-mobil-liaries

Cementiri de Poblenou - Gener de 2007

Home cec a la recerca de taxi

Les Rambles - Gener de 2007

Anava baixant Rambles avall pel mig de la calçada, exhibint el seu cartellet, a les palpentes amb el seu bastó. Algú se li va apropar per senyalar-li per on anava, però ell indiferent, insistia en el seu camí. Mentrestant els pocs cotxes que pujaven l'anaven esquivant.

Trileros

Les Rambles de Barcelona - Febrer de 2006

Contrallum al Raval (II)

Entre Joaquim Costa i Ronda de Sant Antoni - Tardor de 2005

Fotografia inédita de fa poc més d'un any.

Ille de Saint Louis

París - Estiu de 2005

Buscant-se la vida (II)

Barri del Raval, Barcelona - Desembre de 2006

42

Barri del Raval, Barcelona - Febrer de 2006

Retrat de la venedora de crispetes

7 de gener de 2007

De la Serie Instantànies (II)
Fotos realitzades amb una compacta Fuji F31

Dedicada a Hugo.


Precisament perque seccionen un moment i el congelen, totes les fotografies testimonien el pas despietat del temps.

Susan Sontag

Ronda nocturna

Barri de Gràcia, Barcelona - 31 de desembre de 2006

De la Serie Instantànies (I)
Fotos realitzades amb una compacta Fuji F31


El veritable contingut d'una fotografia es invisible, perque no es deriva d'una relació amb la forma, sino amb el temps. Es podria dir que la fotografia es troba tan aprop de la música com de la pintura.

John Berger

El contracamp de la recerca

Les Rambles de Barcelona - Gener de 2006

Retrat d'un home que recerca

Les Rambles de Barcelona - 1 de gener de 2007

El podreu trobar moltes tardes, encara que serà difícil d'identificar, perquè ell es trobarà enmig d'un metafòric munt de ferralla, com si esperés que un dia de dintre d'aquell retorçat embull, brollés potser un veritable tresor.