si passeig de gràcia fos la sabana (i llavors potser, el fanal un d'aquells arbres esquitxats en la immensitat plana), ella seria un lleó: indiferent, deixant-se tocar pels raigs del sol.
m'agrada l'angle... però avui, no sé per què, m'ha fixat en l'etiqueta que havies posat a la foto (i en altres), "tribus urbanes". També m'agrada la seva expressió de celles amb els ulls tancats... i em pregunto quina música escoltava...
Passeig de Gràcia, Barcelona - Març de 2009
3 comentaris:
si passeig de gràcia fos la sabana (i llavors potser, el fanal un d'aquells arbres esquitxats en la immensitat plana), ella seria un lleó: indiferent, deixant-se tocar pels raigs del sol.
*
m'agrada l'angle...
però avui, no sé per què, m'ha fixat en l'etiqueta que havies posat a la foto (i en altres), "tribus urbanes".
També m'agrada la seva expressió de celles amb els ulls tancats... i em pregunto quina música escoltava...
Una abraçada, Toni,
:-)
Publica un comentari a l'entrada