M'he passejat per tota la web i he gaudit d'allò més amb la teva obra, que sens dubte té una forta personalitat. Me'n declaro seguidor (i aprofito per linkar-te al meu bloc).
Veient on era la noia potser sortia de la biblioteca i pensava en els exàmens que li quedaven pel davant.
Ara en serio: Aquesta zona del Raval de nit, no deixa de ser un tan sòrdida i ho reflexes molt bé en aquesta foto. Potser son els carrers sempre humits. o el contrast entre la blancor freda dels nous edificis i el contrast amb els antics. Però bé, parlem d'una zona d'antics hospicis, hospitals i aiguamolls, un lloc no gaire agradable. Potser és aquell Raval del passat el que ens fa ensumar aquestes antigues sensacions encara ara...
7 comentaris:
la maxima expresividad con la
minima espectacularidad.
pienso que es una joya. gracias
Gracias Rosso: la frase que me dejas es auténtico material para la reflexión.
Saludos.
M'he passejat per tota la web i he gaudit d'allò més amb la teva obra, que sens dubte té una forta personalitat. Me'n declaro seguidor (i aprofito per linkar-te al meu bloc).
Salut!
Veient on era la noia potser sortia de la biblioteca i pensava en els exàmens que li quedaven pel davant.
Ara en serio: Aquesta zona del Raval de nit, no deixa de ser un tan sòrdida i ho reflexes molt bé en aquesta foto. Potser son els carrers sempre humits. o el contrast entre la blancor freda dels nous edificis i el contrast amb els antics. Però bé, parlem d'una zona d'antics hospicis, hospitals i aiguamolls, un lloc no gaire agradable. Potser és aquell Raval del passat el que ens fa ensumar aquestes antigues sensacions encara ara...
precisa i trista
veig els pensaments de la noia com pujen i baixen l'escala sens parar...
una altra abraçada,
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada