un quadern fotogràfic
claustrofóbia vertical...si...
Bellísim blanc i negre, Toni. Com tot el teu blanc i negre.
És magnífic el blanc i negre de Toni Bernat, Osselín. Destaca sobre moltes fotografies i fotògrafs, pinso. I això sense desestimar el color. ¿Qué? ¿Qué tal lo he hecho?:)D'aquí, a la Generalitat.Un saludo, Bernat.
Mosquito lo has hecho very good, contigo da gusto dialogar, sea en el idioma que sea.Saludos.
Looks so much like Italy. Really nice.
Me gusta mucho la verticalidad gótica. Y por cierto, estabas equivocado con Laguillo, la exposición es magnífica, sutil, ya lo puse en el blog...
Tomo nota Isabel, me pasaré a verla.
Hola Toni. Que bona aquesta serie del xino. L'Arc del teatre era el punt de venda de cavall dels anys 80. Era ple de camells i de nens de casa bona que hi compraven la petita dosi de ruïna diària.
No hi ha dubte que alguns d'aquest carrers han canviat molt en vint anys , altres en canvi no.
Publica un comentari a l'entrada
10 comentaris:
claustrofóbia vertical...si...
Bellísim blanc i negre, Toni. Com tot el teu blanc i negre.
És magnífic el blanc i negre de Toni Bernat, Osselín. Destaca sobre moltes fotografies i fotògrafs, pinso. I això sense desestimar el color.
¿Qué? ¿Qué tal lo he hecho?
:)
D'aquí, a la Generalitat.
Un saludo, Bernat.
Mosquito lo has hecho very good, contigo da gusto dialogar, sea en el idioma que sea.
Saludos.
Looks so much like Italy. Really nice.
Me gusta mucho la verticalidad gótica. Y por cierto, estabas equivocado con Laguillo, la exposición es magnífica, sutil, ya lo puse en el blog...
Tomo nota Isabel, me pasaré a verla.
Hola Toni. Que bona aquesta serie del xino. L'Arc del teatre era el punt de venda de cavall dels anys 80. Era ple de camells i de nens de casa bona que hi compraven la petita dosi de ruïna diària.
No hi ha dubte que alguns d'aquest carrers han canviat molt en vint anys , altres en canvi no.
Publica un comentari a l'entrada