Aquesta és una paraula que no te un adequat equivalent a cap llengua romànica. El més proper seria allò que es sinistre. Allò que éssent familiar alhora mostra una faceta totalment desconeguda i inquietant...
Este hombre me produce una pena infinita...el muñeco es una pincelada surreal que inquieta lo suyo...¿Hacía este señor algún tipo de representación o posaba? es tan raro...
Sí, és inquietant, surreal... en alemany s'en diu: Das Unheimliche, i aquesta és una paraula que no te una adequada traducció a cap llengua romànica. El més proper seria allò que es sinistre. Allò que éssent familiar alhora mostra una faceta totalment desconeguda i inquietant...
L'escena al carrer és la següent: l'home està quiet, vesteix de negre, i els seus braços fan de bressol, sobre ells el bebé es mou de forma lenta, ritmica, ininsterrompudament, és contorsiona. Mentrestant, al costat, una mica més enrera, una dona desgrana una cadenciosa i sua melodia amb un saxo.
Tu explicación termina por ilustrar esta, como dices, siniestra imagen, y la convierte en toda una escena que intuía, pero que no acertaba a asegurar. La imagen, por sí misma, me recordó a una escena "pare después de la bomba"; a un teatro que se hacía durante la guerra fría. Siniestra, desesperante.
1 de gener de 2007
4 comentaris:
Este hombre me produce una pena infinita...el muñeco es una pincelada surreal que inquieta lo suyo...¿Hacía este señor algún tipo de representación o posaba? es tan raro...
inquietante...
Sí, és inquietant, surreal... en alemany s'en diu: Das Unheimliche, i aquesta és una paraula que no te una adequada traducció a cap llengua romànica. El més proper seria allò que es sinistre. Allò que éssent familiar alhora mostra una faceta totalment desconeguda i inquietant...
L'escena al carrer és la següent: l'home està quiet, vesteix de negre, i els seus braços fan de bressol, sobre ells el bebé es mou de forma lenta, ritmica, ininsterrompudament, és contorsiona. Mentrestant, al costat, una mica més enrera, una dona desgrana una cadenciosa i sua melodia amb un saxo.
Tu explicación termina por ilustrar esta, como dices, siniestra imagen, y la convierte en toda una escena que intuía, pero que no acertaba a asegurar. La imagen, por sí misma, me recordó a una escena "pare después de la bomba"; a un teatro que se hacía durante la guerra fría.
Siniestra, desesperante.
Publica un comentari a l'entrada