M'els he trobat de sobte, eren tots joves d'uns divuit anys com a molt, potser eren una dotzena. Més dones que homes. Feien soroll i agitaven les seves pancartes. Es feien notar per sobre de la marea humana que es la ciutat de Barcelona a aquestes hores i en cap de setmana... I sí: deien que oferien abraçades de franc, per tothom que hi volgués, i la resta de la gent s'els mirava de forma estranya i esquiva. De tant en tant algun valent gosava de fer-se una apretada de cos amb ells... Jo els he vist i tot seguit ens em abraçat... Després han vingut les fotos.
diumenge, 12 de novembre del 2006
Abraçades de franc
M'els he trobat de sobte, eren tots joves d'uns divuit anys com a molt, potser eren una dotzena. Més dones que homes. Feien soroll i agitaven les seves pancartes. Es feien notar per sobre de la marea humana que es la ciutat de Barcelona a aquestes hores i en cap de setmana... I sí: deien que oferien abraçades de franc, per tothom que hi volgués, i la resta de la gent s'els mirava de forma estranya i esquiva. De tant en tant algun valent gosava de fer-se una apretada de cos amb ells... Jo els he vist i tot seguit ens em abraçat... Després han vingut les fotos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola toni ayer de paseo por el centro con martin gallego nos encontramos con estos chicos ni que decir que me aparte rapidamente que eso de intercambiar acaros no me hace mucha gracia.
Eres un relamido marinero. No me lo esperaba esto de tí ;-)
Recuerda que soy un marinero de WC y lo unico que me salpica es cuando tiro de la cadena.
Publica un comentari a l'entrada