Cada vez que veo una fotografía tuya como la de abajo, "sense titol", me hecho a temblar, y pienso en que más que sin título, están subtituladas en la conciencia de cada quien. Un abrazo, Toni.
¿ Habrá otro, entre sí decía, más pobre y triste que yo ?, y, cuando el rostro volvió, halló la respuesta, viendo que iba otro sabio cogiendo las hojas que él arrojó.
Aquesta fotografia m’ha estat rondant pel cap, des del primer cop que la vaig veure. Té quelcom, a més a més del tema compositiu, la riquesa tonal i de textures, que m’atrau i, ara, crec saber quin és el motiu: el seu valor “narratiu”. La figura que baixa les escales, totes les bústies obertes, però amb senyals encara de correspondència, i restes de publicitat al primer esglaó… et fan qüestionar-te, imaginar, qui són els seus habitants.
Carrer de l'Hospital, Barcelona - 21 de desembre de 2008
7 comentaris:
Molt bona.
Cada vez que veo una fotografía tuya como la de abajo, "sense titol", me hecho a temblar, y pienso en que más que sin título, están subtituladas en la conciencia de cada quien.
Un abrazo, Toni.
¿ Habrá otro, entre sí decía, más pobre y triste que yo ?, y, cuando el rostro volvió, halló la respuesta, viendo que iba otro sabio cogiendo las hojas que él arrojó.
La vida -no- es sueño (Calderón)
Grâcies a tothom per els vostres comentaris.
Mosquito, me alegra mucho ver el rastro de tu presencia por aquí.
Aquesta fotografia m’ha estat rondant pel cap, des del primer cop que la vaig veure. Té quelcom, a més a més del tema compositiu, la riquesa tonal i de textures, que m’atrau i, ara, crec saber quin és el motiu: el seu valor “narratiu”. La figura que baixa les escales, totes les bústies obertes, però amb senyals encara de correspondència, i restes de publicitat al primer esglaó… et fan qüestionar-te, imaginar, qui són els seus habitants.
Txala
Yo recuerdo ese portal y la cámara disparando trás las rejas del mismo.
Recuerdo ese portal como si fuera ayer.
Publica un comentari a l'entrada