T'agraeixo el missatge. La meva actitud és la de publicar el treball que vaig realitzant independentment de que les persones que visiten el blog comentin o no cap cosa sobre el que faig. Però també es molt cert que sempre agraeixo quan m'arriba un comentari que es centra en les fotografies en si mateixes i en tot allò que es pot sentir i pensar respecte a elles.
Amb aquesta imatge m'ha vingut al pensament, com de vegades ens entossudim a delimitar tant la vida i la mort, a posar-les enfrontades (en aquest cas, de costat, però la idea és la mateixa). Sovint el límit entre què és vida i què no ho és, és tan difícil de traçar... Fins i tot, ara et diria que a la dreta hi ha molta vida encastada a les parets, en l'aire que circula dia nit, sense barreres.
Carrer de les tàpies, Barcelona - Novembre de 2008
5 comentaris:
Hola Toni,
És el primer cop que participo en el teu blog, tot i que el visito sovint.
M'agrada imatge, per composició, per la gama tonal i per la idea que capta.
Felicitat.
Txala
Hola Txala:
T'agraeixo el missatge. La meva actitud és la de publicar el treball que vaig realitzant independentment de que les persones que visiten el blog comentin o no cap cosa sobre el que faig. Però també es molt cert que sempre agraeixo quan m'arriba un comentari que es centra en les fotografies en si mateixes i en tot allò que es pot sentir i pensar respecte a elles.
Fins un altre!
Amb aquesta imatge m'ha vingut al pensament, com de vegades ens entossudim a delimitar tant la vida i la mort, a posar-les enfrontades (en aquest cas, de costat, però la idea és la mateixa). Sovint el límit entre què és vida i què no ho és, és tan difícil de traçar... Fins i tot, ara et diria que a la dreta hi ha molta vida encastada a les parets, en l'aire que circula dia nit, sense barreres.
en fi...
:-)
en fi... Em fas pensar Marina... hi ha molt de cert en el que dius.
Salut.
dues mateixes cares de la realitat
Publica un comentari a l'entrada