diumenge, 9 de juliol de 2006

Mag i Captaire

Pati de l'antic Hospital de la Sta. Creu, Barcelona - Gener de 2006

A la llum del sol d'hivern, quan la seva calor és el que tothom busca. Ells viuen al sol, en llocs com el pati del carrer Hospital. Han passat els segles i aquest lloc segueix complint la funció per la qual va ser creat: l'hospitalitat.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Toni, vaig veure les teves fotos fa uns dies però no disposava de gaire temps, així que avui he tornat a elles per tornar-me-les a mirar doncs em van causar molt bones sensacions.

He estat disfrutant molt de la teva galeria i en concret de "paissatges humans". Són unes fotos que em transporten en el temps i en l'espai, es com si poguessis "tocar" la situació fotografiada. Em dona la sensació de que per uns instants, el temps es para i els personatges (aliens a la teva presència i a l'ull del teu objectiu)"posen" per a tu "despullats" per que capturis les seves esències. Reculls molt bé aquests moments.

Jo sóc aficionada de la fotografia, no publico (de moment) en cap web però m'agrada entrar a aquestes webs perquè crec que és una manera d'apendre, mirar el que fan els demés... al menys a mi m'ensenya i molt.

En la foto del mag i captaire, sembla que el mag et mira, (o m'ho sembla a mi), com ho has aconseguit? és genial la seva expressió en contraposició de la del captaire inmers en els seus pensaments al fons de la imatge.

Unes fotos molt "guapes", si senyor!!
salutacions d'una aficionada

toni.b ha dit...

Hola amiga anònima:

Abans de tot he de donar-te les gràcies per deixar-me aquestes línies. El sentit del fotolog -més enllà de mostrar un treball- es suscitar debat i també el poder ser un espai per pensar la fotografia. La teva intervenció ajuda a crear aquest espai.

Em planteges vàries qüestions a les que intentaré referir-me. Començo per la darrera i seguiré amb les altres:

1.) Sí: el mag em mira. I és cert que -també sota el meu parer- part de la força de la fotografia te a veure amb el contrast d’actituds. Com ho vaig aconseguir: doncs demanant-los permís per fotografiar-los. Tots dos son rodamóns que en aquell moment eren allí. Abans de tot vaig establir contacte amb ells i els hi vaig manifestar el meu desig. Havent-hi arribat a un acord vam iniciar la sessió de fotos. Tinc que dir-te que aquesta no es la forma de treballar que més utilitzo. Però també es veritat que cada cop la utilitzo més. No sempre és posible: pero quan ho és permet un apropament molt ferm al despullament del que parles i que tot seguit comento.

2.) Sobre el despullament i el parar el temps: crec que amb aquests dos mots resumeixes alguns dels eixos més importants del que pretenc fer amb la fotografia. Aquest despullament del que parles crec que apunta al meu interès per la(s) persona(s). Crec que el meu treball gira entorn als subjectes: tots som subjectes d'algun lligam, d'algun vincle, d'algun desig. I penso la fotografia com un tall en el temps d'aquest nostre ser subjectes de quelcom.

3.) Sobre el mirar l'obra d'altres i el treball propi: coincideixo plenament amb tu. Per aprendre, cal fotografiar i cal mirar les fotografies d'altres. El criteri de recerca d'un crec que forma part dels interessos més bàsics de cadascú. Hi ha tantes maneres de fotografiar!! A mi m'ha servit molt el treball de gent com Henri Cartier-Bresson, de Bresson, de Joan Colom... i com no de gent amb no tant de nom però amb esperit d'investigació.

T'animo a que t'atreveixis a presentar les teves fotos. Els foros d'internet poden servir durant una època. També es interessant poder mostrar el que fa un a aquells que l'envolten. Jo el que et puc dir es que m'ofereixo a poder mirar les teves fotografies, i a dir-te el que elles em diuen. En la galeria pots trobar el me e-mail: envia'm alguna cosa!

Un altre vegada: gràcies. Espero que ens puguem tornar a trobar per aquí.

Salutacions.

Anònim ha dit...

Hola de nou, Toni.
Gràcies per contestar-me tant ràpid, agraeixo sincerament les teves explicacions. Et comento:

1.) Crec que s'ha de "saber" fer el que tu has fet. Jo no ho he fet mai, no m'atreveixo però està bé saber que altres persones ho fan, (et que et vaig dir d'apendre dels demés). Realment aquest rodamon (el mag) es va posar en el seu paper de protagonista!!
Ara penso que fins i tot, els hi pot agradar que els hi demanin per fotografiar-los, questió de provar-ho!!

2.)Em fa pensar el que dius de ser "subjectes de quelcom" (volia posar-ho en cursiva però no sé com es fa).
Subjectes d'algun vincle, d'un lligam.... he de pensar, hi tornarè segur!

3.)Ja m'agradaria poder presentar les meves fotografies però encara em queda molt per apendre, m'explico:
Jo he estat aficionada a la fotografia des de fa temps, amb una primera werlisa que hem van regalar de petita i desprès amb càmeres reflex analògiques. M'he resistit al tema digital fins fa un any i poc que hem vaig decidir a comprar-me la primera càmera digital. Ara hem trobo que ja no és només fotografiar un moment o situació d'interés, ara pot ser molt més, i dic "pot ser" perquè amb el "revelat" digital es poden fer modificacions i canvis substancials. Abans jo no hem preocupaba massa del revelat però ara les coses han canviat.
Estic aprenent tot just ara a reverlar-me les fotos amb photoshop, i reconec que hem queda molt per apendre. De totes maneres, hem pensaré lo de enviar-te alguna foto (espero que ho sàpiga fer, no he enviat cap foto per mail). M'agaradaria que em donesis la teva opinió.

4.)Crec que la fotografia és una eina de diàleg. Disfruto tant o més amb els diàlegs que s'estableixen, sensacions, pensaments, ocurrències... que amb la visió de la mateixa fotografia.

De res, gràcies a tu Toni
salutacions

toni.b ha dit...

Hola de nou amiga anònima:

Tan sols voldria ara recollir dos temes.

Per una banda coincideixo amb tu que la fotografia amb suport digital ha ampliat els horitzons de molts de nosaltres. Senzillament perquè ara el laboratori fotogràfic el tenim a sobre de la taula del nostre petit despatx. El que abans requeria d’espai, química –i si volies treballar en color- del suport d’un laboratori professional, ara és al nostre abast: aquest és el valor més important del canvi tecnològic que representa el pas de la fotografia en suport químic a la que te com a suport un sistema digital. Es podria parlar d’altres aspectes també molt interessants, però d’entrada aquest em sembla de cabdal importància.

Sobre el presentar el treball d’un: es cert que el procés de revelat i postproducció te la seva importància, però també crec que no s’ha de sobreestimar. Tot això es va aprenent amb temps i praxis. Per altre banda cal no oblidar que les qüestions lligades a la composició, la forma de mirar, i de col.locar-se en el moment precís que porta a la foto, passen per un lloc que no te cap relació amb el suport que utilitzem. Independentment del treball de postproducció, una fotografia pot tenir valor en funció d’aquests altres valors que a mi m’agrada anomenar propis de l’acte fotogràfic.

T’animo doncs a compartir el teus treballs independentment del grau de postproducció. Segur que amb el e-mail t’en surts: tan sols cal que prèviament redimensionis la foto amb photoshop a una mida que no superi els 800x600 pixels (aprox.) i després cridar-la des de el client de correu com arxiu adjunt... fiuuu la fotografia viatjarà per la xarxa, cap el seu destinatari... Espero noticies teves al respecte ;-)

Salutacions.


Pd: si vols posar cursives o negretes als comentaris tan sols has de col.locar al començament i final de la paraula afectada –en el cas de cursiva- o bé en el cas de negreta. En el missatge publicat ja no apareixeran els signes.