...o el pas del temps, o el temps passa... (Em comentava un company de cavilacions fotogràfiques que per ell el temps es troba alhora ocultat i mostrat en l'acte fotogràfic. Com a la mateixa vida no? penso ara jo).
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
Mestre Bernat!
Sempre he tingut pendent afegir-me als comentaris de les teves imatges. M'ha semblat que la millor forma de fer el primer pas podria ser comentar els passos del temps. Ja saps que hem parlat molt sobre aquesta foto: tota la simbologia que desprén.
La imatge conté tota una vida...
La vida (com totes les coses de llarga durada) passa per diferents etapes. Neixem, i anem passant etapes (vivint). Cada arc de la foto és una etapa (amb les seves llums i les seves ombres: moments bons i dolents). Els arcs es succeeixen fins a desembocar en una porta que la casualitat, el moment, l'arquitectura i la llum dibuixen a la paret. La fi.
No deixa de ser curiosa la relació entre l'edat (presumiblement avançada) de la dona i el seu emplaçament a la composició: encarada cap a la porta de llum, avançant, i amb uns quants arcs (etapes, vivències...) darrera. El temps que passa.
Fent una nova ullada a la imatge (et vaig dir que havia descobert una cosa però no et vaig dir qué), em vaig adornar que el joc de llums i ombres creades pels pilars dels arcs sumat a la perspectiva dibuixada per les línies de fuga crea un efecte òptic que simula unes escales que pujen. La dona va ascendint, va creixent: en experiències, a cada pas, a cada etapa...
Perquè, ben mirat, la vida també pot ser una llarga escala que anem pujant... cada vegada més difícil, cada vegada més cansats; Un dia, pels passos del temps, arribem a l'últim esglaó, on trobem (segons diuen les versions més esteses) una llum. Potser una porta llum.
Saps que et dessitjo el millor en aquesta nova etapa, en aquest nou arc. Fins aviat.
Gràcies per les teves paraules gato... em fan revisitar aquesta fotografia i descubrir nous matissos en ella.
Comparteixo la teva reflexió.
No dubtis en sentir-te aquí com a casa teva. Passa i posa't còmode.
Després del trasbals que representa tot nou graó, ja estic preparant nou material fotogràfic que espero poder compartir molt aviat amb tu i la resta de companys.
Me parece una buena foto, realmente bonita y con un blanco y negro justo en su punto, cosa que no me parece nada fácil de conseguir. La pena es que no entiendo el comentario :( Saludos!!
Barri Llatí, Paris - Agost de 2005
3 comentaris:
Mestre Bernat!
Sempre he tingut pendent afegir-me als comentaris de les teves imatges. M'ha semblat que la millor forma de fer el primer pas podria ser comentar els passos del temps. Ja saps que hem parlat molt sobre aquesta foto: tota la simbologia que desprén.
La imatge conté tota una vida...
La vida (com totes les coses de llarga durada) passa per diferents etapes. Neixem, i anem passant etapes (vivint). Cada arc de la foto és una etapa (amb les seves llums i les seves ombres: moments bons i dolents). Els arcs es succeeixen fins a desembocar en una porta que la casualitat, el moment, l'arquitectura i la llum dibuixen a la paret. La fi.
No deixa de ser curiosa la relació entre l'edat (presumiblement avançada) de la dona i el seu emplaçament a la composició: encarada cap a la porta de llum, avançant, i amb uns quants arcs (etapes, vivències...) darrera. El temps que passa.
Fent una nova ullada a la imatge (et vaig dir que havia descobert una cosa però no et vaig dir qué), em vaig adornar que el joc de llums i ombres creades pels pilars dels arcs sumat a la perspectiva dibuixada per les línies de fuga crea un efecte òptic que simula unes escales que pujen. La dona va ascendint, va creixent: en experiències, a cada pas, a cada etapa...
Perquè, ben mirat, la vida també pot ser una llarga escala que anem pujant... cada vegada més difícil, cada vegada més cansats; Un dia, pels passos del temps, arribem a l'últim esglaó, on trobem (segons diuen les versions més esteses) una llum. Potser una porta llum.
Saps que et dessitjo el millor en aquesta nova etapa, en aquest nou arc. Fins aviat.
Una abraçada.
Gràcies per les teves paraules gato... em fan revisitar aquesta fotografia i descubrir nous matissos en ella.
Comparteixo la teva reflexió.
No dubtis en sentir-te aquí com a casa teva. Passa i posa't còmode.
Després del trasbals que representa tot nou graó, ja estic preparant nou material fotogràfic que espero poder compartir molt aviat amb tu i la resta de companys.
Fins aviat.
Me parece una buena foto, realmente bonita y con un blanco y negro justo en su punto, cosa que no me parece nada fácil de conseguir. La pena es que no entiendo el comentario :(
Saludos!!
Publica un comentari a l'entrada